Google+ ranktrackr.net

viernes, 21 de septiembre de 2012

LAS PERSONAS PÚBLICAS: ENTRE EL DERECHO A LA INTIMIDAD Y EL DERECHO A LA INFORMACIÓN

Tras las fotos en topless de la princesa Catalina de Inglaterra, vuelven a estar vigentes los límites entre los derechos a la intimidad personal y familiar y al honor y a la propia imagen, por un lado, y el derecho a comunicar o recibir información veraz por cualquier medio de difusión. En caso de conflicto, ¿cuál de ellos prevalece?

El derecho a la intimidad, tanto personal como familiar, está reconocido en el artículo 18.1 de la Constitución española como un derecho fundamental de todas las personas, sin hacer ninguna distinción entre personas públicas y privadas. Y, como tal derecho fundamental, está protegido, con las máximas garantías jurídicas y procesales, frente a las intromisiones ilegítimas de terceras personas, independientemente del medio utilizado para llevar a cabo dichas injerencias en la intimidad.

Asimismo, este derecho a la intimidad personal y familiar, juntamente con el derecho al honor y a la propia imagen, constituyen un límite al ejercicio del derecho a comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión, reconocido también en el artículo 20.1.d) de nuestra Constitución como un derecho fundamental, y entendido este derecho a la información dentro del contexto de un Estado democrático como una garantía de la existencia de una opinión pública libre e imprescindible para la participación de todos los ciudadanos en los asuntos públicos.

En este orden de cosas, y dada esta función de límite que tiene el derecho a la intimidad respecto del derecho a la información, en el caso de que estos derechos fundamentales entraran en conflicto, la prevalencia del primero haría ilegítimo el ejercicio del derecho a la libertad de información; solución esta que no ofrece ninguna duda cuando la información hace referencia a las personas privadas que no participan voluntariamente en la controversia pública.

Pero, cuando esa libertad de información recae sobre las personas públicas o que son noticia por ejercer algún cargo representativo o porque, por cualquier circunstancia, hayan adquirido notoriedad, los límites entre el derecho a la intimidad y el derecho a la información se hacen más confusos, debido a que las personas públicas, al haber optado libremente por esa condición pública, admiten un cierto riesgo de lesión en su derecho a la intimidad; y, más todavía, si tenemos en cuenta que una parte importante de estos "personajes conocidos" han llegado incluso a vender, a la prensa del corazón, o "prensa rosa", su vida privada, esa zona espiritual íntima y reservada de su persona o de su familia que es la intimidad.

Esto no obstante, el carácter público o notorio de una determinada persona no implica, necesariamente, que ésta haya de soportar cualquier tipo de injerencia sobre su persona, y será solamente lícita la información veraz que haga referencia al ámbito público de su vida; y quedará, por tanto, fuera del ámbito de esa información los hechos o circunstancias pertenecientes a la esfera de su intimidad.

jueves, 20 de septiembre de 2012

UN ALTRE MÓN MILLOR ÉS POSSIBLE?

Eren les set i mitja del matí quan va sonar el despertador; l'apaguí sense obrir els ulls i m'incorporí tot pensant que avui seria com qualsevol altre dia.

El dia anterior havia sigut una jornada molt agitada i catastròfica. Les notícies, sobretot les notícies dolentes, no paraven d'aplegar a la Redacció. (En un país llunyà, els seus habitants estaven sotmesos a una inacabable guerra civil; en una altre més llunyà, les dones eren víctimes de tot tipus de vexacions i, fin i tot, eren anul·lades com a persones; en unes altres ciutats, la fam es cobrava la vida de milers de persones, sobretot de xiquets i d'ancians). La veritat és que havia estat un dia molt difícil i el meu únic desig era que el dia següent fóra menys dramàtic, encara que no em refiava molt que així fóra.

Obrí els ulls molt lentament, com si tinguera por de trobar, en la solitud de la meua habitació, alguna d'eixes calamitats que "només" pateixen els altres països. Però, quina sorpresa! En obrir els meus ulls, una llum encegadora entrava per les finestres entreobertes del meu dormitori; eixa llum era el sol, el qual lluïa amb molta més intensitat que en els dies anteriors, com si volguera transmetre l'esperança que un món millor sí que era possible. La força, que irradiava el sol, em va omplir d'una il·lusió desmesurada i, com un ressort, m'alcí i em vaig dirigir cap al mirador.

Em mirar al carrer, m'assabentí que alguna cosa havia canviat: les persones que hi passaven no anaven callades, sinó que parlaven entre elles com si es conegueren de tota la vida; aquelles persones, que només pensaven en si mateixes, ara es preocupaven dels altres; i, fins i tot, es percebia un ambient de solidaritat, d'una certa humanitat -latent- que ara emergia des de l'interior de la terra fins als nostres cors.

En un atac d'alegria, em vaig posar a llegir el periòdic i, quina no seria la meua sorpresa!: en un gran titular, a la primera pàgina, apareixia la notícia més desitjada de tota la meua existència: "LA PAU, PER FI, REGNA A TOT EL MÓN". I, a continuació, en les seues pàgines interiors, parlava de l'eradicació total de les situacions de fam als països més pobres, de la desaparició de qualsevol tipus de violència, i també deia que s'havia arribat a un acord perquè la riquesa es distribuïra equitativament entre tots els habitants del planeta Terra. Possiblement, estava assistint al fet històric més important dels últims temps o, millor dit encara, el més trascendental de totes les èpoques i...

Són les vuit del matí i torna a sonar el despertador; m'incorpore i isc corrents del llit perquè no vull arribar de nou tard al treball i veure la cara de pomes agres al cap de redacció, perdonant-me la vida. Mentre prenc una solitària tassa de café, molt carregat per animar-me el matí, llig el diari; tot segueix igual com sempre: una dona ha sigut assassinada pel seu excompany sentimental després de deu anys d'una convivència dramàtica i marcada pels maltractaments; a la majoria dels països africans, cada dia moren milers de xiquets víctimes de la fam i de les guerres; un immigrant és colpejat brutalment mentre caminava tranquil·lament pel carrer... I, aleshores, m'assabente que tot ha estat un somni, un bell somni, en què per un moment m'he sentit molt feliç en un món més humà, més just; en una paraula, EN UN MÓN MILLOR.